L'acadèmia de ball Urban celebrarà un espectacle solidari el proper 22 de desembre

Els ballarins de l'acadèmia amb més renom de Barcelona, La Urban Dance Factory, participaran en el IV Festival Solidari de Nadal el proper dia 22 de desembre. L'espectacle tendrà lloc a les cotxeres de Sants, on també varen actuar el mes d'octubre amb motiu de les “Festes d'Hostafrancs”, i l'entrada tendrà un preu de 2€, tot i que també es podrà veure l'espectacle donant una jugueta.

Un dels alumnes de l'acadèmia ens ha concedit una entrevista en la qual ens revela com el ball pot arribar a ser un art que mou masses. Miquel Anglada Girotto, un jove mallorquí que actualment viu a Barcelona, ha participat en competicions a nivell nacional on ha pogut “reconèixer tant el nivell de La Urban, com el de la Top Dance”, la seva antiga escola de ball que gaudeix de gran renom a l'illa.

Els espectacles de dansa són de cada vegada més freqüents en aquesta mena de celebracions, ja que atreuen tant al púbic jove interessat en activitats alternatives com a altres espectadors d'edat més elevada, els familiar dels ballarins. Així, a través d'aquesta mena “d'art col·lectiu” s'intenta promoure la solidaritat en unes dates tan assenyalades amb la intenció de recaptar diners pels més desfavorits.

P: Què és que més t'agrada de la urban? Trobes alguna diferència entre aquesta i la Top Dance?

R: La Urban m'agrada molt perquè té els millors professor sde Barcelona, és la més cèntrica i té una bona combinació d'horaris. La petita diferència és que és menys familiar, com gairebé tota la gent a Barcelona.

P: Com veus el teu futur professional com a ballarí a Barcelona?

R: Negre. Hi ha molt de nivell, però en el món del ball de Barcelona encara no em sento ningú, i veig molt difícil poder arribar a destacar com ho vagi fer a Mallorca. En uns anys em veig més en un grup del ballarí Chris Soler, com a integrant d'una companyia, però no com a professor.

P: Perquè recomanaries el ball?

R: El que m'agrada del ball és que és en equip, però a la vegada individual. Importa tant el que tu fas per tu mateix com el que fas pel grup en si mateix. És al mateix temps egoista i altruista (...) és donar i rebre. Et permet aprendre per tu mateix (...) però estant amb els altres aprens també, et corregeixen i corregeixes. És una mena d'art col·lectiu i individual. A part d'això és molt gratificant, sempre m'ha donat coses positives, és una via d'escapament (...) que sempre tens allà, amb la qual pots comptar.

P: Penses practicar algun altre tipus de ball? Alguna vegada t'ho has plantejat?

R: No, el meu estil és hip hop-bew style. És un hip hop contemporani que últimament ha anat agafant elements del jazz i es distingeix perquè el ritme deixa d'anar amb la base i, amb el New Style, es posen de moda cançons de tipus RnB, en que importa més les la lletra de la cançó, destaca l'estil líric.

• Comentari personal:

El que ens ha permès aquesta activitat és experimentar de primera mà el “tu a tu” del periodisme, la importància que té la proximitat tant amb el públic com amb el protagonista d'una notícia. M'ha sorprès satisfactòriament veure com, del que pràcticament semblava una conversa amb un amic, he pogut treure una notícia que, segons es miri, podria atreure l'atenció d'un cert públic.

Tot i això, cal tenir en compte que com més criteris acompleixi el fet que es conta, més ampli serà el sector de la població interessat. Però el meu cas trob que és un clar exemple de que, en periodisme, els temes que contacten directament amb la societat són aquells que automàticament passen a ser notícies (de més o menys rellevància).

A més, aquesta tasca ens vol demostrar com, de a qualsevol de les persones que tenim al nostre voltant, podem extreure fets nous o interessants. És important no subestimar la nostra capacitat per trobar fonts d'informació d'allà on sigui, ja que, en la nostra professió, aquesta és la nostra eina principal.   

L'element del periodisme indispensable

Una de les tasques indispensables en el periodisme és la verificació. Aquesta disciplina és l'essència que diferencia la tasca del periodista de qualsevol altre procés de recopilació d'informació. En primer lloc, es parla de la pèrdua del sentit de l'objectivitat, que queda totalment desvinculat de la figura del periodista per ser associat al mètode periodístic i en l'obtenció de la informació.

En segon lloc, per mitjà de la verificació el periodisme es relaciona amb procediments científics, ja que, avui dia, amb les noves tecnologies, les noticies són un material complex i difícil de controlar. Així, en un món en que el periodista esdevé un receptor de informació, més que un recol·lector, el que el públic realment espera d'ell és que li faci arribar noticies contrastades i fiables.

Tot i que no existeix res semblant a unes normes estandaritzades per a la verificació de dades, hi ha una sèrie de principis intel·lectuals de la verificació, entre els quals trobam alguns dels principis bàsics del periodisme, fet que ens demostra com d'imprescindible aquesta qualitat en la professió. Entre aquests trobam: no afegir res que no hi sigui en les dades inicials, no enganyar el lector, ser transparent, confiar en les teves pròpies investigacions i fer una professió d'humilitat.

Com veig el futur del periodisme?

Amb motiu de la lectura de La explosión del periodismo de Ignacio Ramonet, ens proposen a classe aquesta pregunta. Precisament, després d'haver llegit aquest llibre esperen de nosaltres una reacció de decepció i una mica d'incertesa, ja que aquesta és la sensació que semblen transmetre les complicades circumstàncies que s'imposen al periodisme. Però no. La nostra actitud no va cap a la via fàcil de l'acovardament, sinó que ens prenem amb ganes les pinzellades finals del llibre que ens ofereixen aquella esperança que portavem cercant pàgina rere pàgina.

En realitat, pot ser aquí es troba el quid de la qüestió. Pot ser el periodisme és una cursa contínua per arribar a la meta que ens doni la resposta a allò que noltros cercam, ja sigui una informació o un mitjà. Especialment en aquestes darreres dècades, el que sembla més necessari és trobar el nostre mitjà o, si més no, adaptar-nos al que se'ns ve imposant des de l'aparició de l'Internet. Així és, en aquesta cursa ens hem trobat amb una sèrie d'obstacles que no podem llevar d'enmig, que hem d'aprendre a botar i de cada vegada més alt.

El futur del periodisme s'enfronta a unes innovacions tecnològiques que creixen de manera exponencial i que ofereixen de cada dia més alternatives a la pràctica clàssica d'aquesta professió. Precisament, aquest element porta amb ell de la mà una altra amenaça, una conseqüència: la massiva participació del lector (sí, aquell que solia rebre informació sense cap mena de criteri més que la seva ideologia) en els mitjans gràcies a eines com les xarxes socials.

Des del meu punt de vista, el periodista no té adversaris amb els quals combatre, per dues simples raons. En primer lloc, res no li assegura que lluitar contre les noves tendències servirà d'alguna cosa, tot el contrari: en ser una professió basada en una relació de dos, el qui escriu i el qui llegeix, li convé més acostar-se a allà cap a on s'acosta el públic. I, en segon lloc, tampoc no existeix cap tecnologia (encara, esper) ni cap altra professió (o no-professió) que pugui reemplaçar la feina del vertader periodista. Sí, es tracta d'això, de ser "el vertader periodista", un poc com aquell que queda definit a El periodista universal, però sense arribar a ser Tintin. Ens hem de quedar amb les ganes de Randall, que creu que el periodisme compromès, seriós, que lluita per les causes justes, seguirà endavant; junt amb l'advertència de Ramonet, que ens fa esforçar-nos i competir per estar, de cada vegada, més "actualitzats".

Perquè vull ser periodista?

Ser periodista, al igual que totes les professions, requereix unes característiques concretes, que en alguns casos poden ser inherents a la persona i, en altres, es poden anar desenvolupant. En el meu cas, vaig triar aquests estudis essent conscient que complia alguns dels trets que el periodisme demana. Em considero una persona curiosa, interessada pel que passa al món, a la vegada que extravertida, una qualitat essencial a l'hora de relacionar-se amb el medi que ens envolta. També consider que em pot ser útil la meva persistència, ja que un periodista ha de lluitar fins al final per tal de trobar la informació que cerca. A més, una altra de les característiques més valorades en el periodisme és l'honestedad, amb la qual també em sento identificada. Finalment, també hi ha alguns aspectes que em caldria millorar o acabar de desenvolupar per tal de ser una bona periodista. Al llarg de la meva carrera esper convertir-me en una persona més valent i coratjosa, adquirir una bona base de cultura general, aprendre les eines del llenguatge per tal de ser el més precisa possible i adoptar una actitud més escèptica respecte a les fonts d'informació, les institucions i els organismes de poder. 

Així, una vegada assolits totes aquestes condicions, d'aquí a deu anys esper trobar-me fent feina a algun diari reconegut, a ser possible. M'agradaria haver treballat en diferents camps de la informació i trobar-me, per exemple, fent feina al diari "Le Monde" a París, escrivint reportatges amb una certa llicència literària. Per als meus reportatges, m'agradaria ser també l'encarregada de fer les fotografies, un camp en el qual em vull introduir. Finalment, m'imagino també  viatjant arreu del món per cobrir diferents informacions, aprenent coses noves cada dia en al mateix temps que desenvolupo la meva professió, una de les majors virtuds que, en la meva opinió, posseeix el periodisme.

Pràctica: criteris de selecció de notícies

La pràctica d'avui consistia en fer una tria de noticies per configurar la portada d'un diari. Totes les notícies eren d'agència i tractaven temes diferents: política, societat, economia, esports, cultura, comunicació... Així que, el primer que hem fet ha estat , separats en grups de dos o tres persones, classificar-les en seccions per tal de trobar la notícia més “forta” de cada tema. En posar les nostres idees en comú hem descobert bastantes coincidències. Finalment, com que havíem de triar sis notícies, hem decidit escollir la que reunia el major nombre de criteris de cada secció per tal de que la portada fos variada i tengués l'interès informatiu adient. Com a resultat, la notícia que ha quedat en primer lloc a la portada ha estat una que ens informava sobre la sortida de la recessió d'Espanya. Aquesta reunia els requisits de genericitat, ja que afecta a tota la població espanyola; la de significativitat, en ser un tema relacionat amb la crisi, que interessa a la gran majoria d'espanyols i altres persones que no són del nostre país com, per exemple, inversors. Aquesta noticia també acomplia el criteri de proximitat, en ser un fet relatiu al nostre territori; i la novetat, ja que aporta un fet nou sobre el tema de la crisi econòmica.

A partir d'aquesta activitat, hem pogut comprovar que no és fàcil triar que és allò que interessarà més a la gent, ja que cada criteri sembla correspondre a un tipus d'interès diferent, essent alguns d'ells conceptes oposats. Així, tot i voler preservar l'objectivitat i la voluntat d'oferir una informació variada, els interessos del lector s'imposen per davant de tot. El pensament imperant, inevitablement, és el que ens fa demanar-nos “qui comprarà un diari que té per portada...?”. Per molt que ens sembli convenient informar a la població d'un fet, si aquest no atreu l'atenció en forma d'algun dels criteris estudiats, el nostre diari no aconseguirà imposar-se al mercat.

Un dels exemples que m'han portat a treure aquestes conclusions ha estat la indecisió a l'hora de col·locar dues notícies d'esport a la portada, ja que totes dues gaudien d'una gran rellevància: el clàssic Barça-Madrid i Vettel com a campió del món per quarta vegada. Tot i que els esports no siguin un afer que afecti de manera directa en la nostra vida, si que poden arribar a atreure grans masses de la població pel seu vincle sociocultural o per la seva consonància. Aquesta darrera simbolitza el criteri que deixa més clara la importància que té el que els lectors volen llegir, moltes vegades més enllà de la vàlua objectiva de la informació.  

Projecte start-up d’empresa informative: "Linked politics"

L'empresa informativa que varem dissenyar el meu grup i jo està orientada a ser un portal de notícies de política bàsicament. El que té d'especial ho trobam al seu nom, Linked politics, i és que cada notícia es redactaria incloent enllaços que permetin al lector seguir la successió dels fets que han donat lloc a la noticia. A més d'ampliar el seu coneixement sobre el cas, el lector també podria conèixer amb més detall els protagonistes o els indrets on té lloc l'esdeveniment, ja que els seus noms apareixeríen també en forma d'enllaç.

Per portar a terme aquest projecte, necessitaríem, com a recursos humans, unes 5 persones per poder cobrir totes les tasques. Ens organitzaríem en forma de societat limitada en la qual hauria un alt càrrec, el cap de direcció, que estaria per damunt de dos redactors més, un corresponsal (unitat mòbil), un informàtic i un dissenyador gràfic (per a la creació de la web). Com a recursos materials, ens caldrien ordinadors, connexió a internet, un local on reunir-nos i redactar, impressores, escàner, càmeres de foto i vídeo i micros. El nostre projecte estaria finançat amb la beca Pompeu Fabra destinada a la formació, és a dir que comptaríem amb un pressupost d'uns 6.000€. 

Amb l'objectiu que els nostres esforços donessin resultat, hauríem de cercar quin seria el públic al qual ens hauríem d'adreçar per tal de fer front a la competència d'altres diaris alternatius que es publiquin com a blog a Internet. Així, el nostre diari, estaria destinat a persones joves, sobretot a aquells que comencen a llegir el diari, ja que seria una eina molt útil a l'hora de comprendre què és el que passa al món i perquè.

Sting rescata a un nin caigut a un pou

El cantant de rock Sting va col·laborar ahir amb els veïns de la ciutat de Springfield, a Montana (EUA), en el rescat d'un nen de deu anys que havia quedat atrapat a un pou. L'exmembre de Police, junt ab la ciutadania, va cavar un forat paral·lel al pou després de participar en una cançó solidària. 

Gordon Matthew Thomas Sumner, més conegut com a Sting, va participar amb els habitants de la localitat de Springfield, a l'estat de Montana dels EUA, en el rescat del jovenet Bart Simpson, de només deu anys. L'esdeveniment va tenir lloc a Springfield ahir, davant la desesperació acumulada durant els quatre dies que el nen va passar atrapat. Sting estava participant com a convidat especial en la cançó solidària, "Enviam el nostre amor al fons del pou". En un principi, el sigle estava dedicat a Timmy O'Toole, el nen que tots els veïns de Springfield creien que havia caigut al pou però que, finalment, no va resultar ser res més que el producte d'una broma de Bart Simpson.





El fill gran de la familia Simpson va decidir gastar-li una broma als ciutadants llençant una ràdio portàtil al pou, la qual estava connectada amb un micròfon des del qual el jove parlava, fent creure així que el nen es trobava allà d'on venia el só. Però en ser recordar que la màquina portava el seu nom escrit, es va precipitar al pou intentant recuperar-la. Tot i avisar els policies que es trobaven a l'exterior del pou, la població no va decidir mobilitzar-se fins a quatre dies després, quan els pares del petit Simpson començàren a cavar amb desesperació un túnel paral·lel al pou en el qual va acabar participant el mateix Sting. 

Un caçador salva una nena i la seva àvia de les urpes d'un llop

Un caçador va evitar la mort d'una nena de vuit anys i de la seva àvia a mans del temut llop del bosc divendres passat. El llop havia entrat dins la casa de la àvia per tal de disfressar-se d'aquesta i despistar a la nena coneguda com "la caputxeta vermella". El sanginari animal va ficar l'àvia dins l'armari i va esperar l'arribada de la néta, qui, en un principi, va caure en l'engany. Segons afirma la caputxeta, "quan vaig veure els seus ullals, vaig saber qui era al llit no era la meva àvia". La nena va sortir corrent a demanar ajuda, trobant-se al caçador, que de seguida va entrar a la casa i va ferir el llop de dos trets d'escopeta. Tot i haver sortit il·leses àvia i néta, el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals es qüestiona si denunciar l'actuació del caçador, ja que el llop es troba en estat molt greu.

Comentari:

Fer aquest tipus d’activitats ens xoca a tots, ens demanem “perquè una notícia sobre un conte infantil?” i després d’una segona explicació sobre el que hem de fer ens posam mans a l’obra. I és després quan te’n adones que és una pràctica tan bàsica com útil. En la meva opinió, cal partir d’una base molt senzilla, que ens permeti anar avançant passa a passa. No tan sols es tracta de disseccionar una sèrie de fets, sinó que al mateix temps feim servir la nostra imaginació per tal de configurar-los d’una manera diferent a la que estavem acostumats. Així, a més de treballar les famoses “6 w’s”, estam aprenent a explicar una història tal i com el públic espera rebre-la.

Quina és la funció del periodista?

Pot ser abans de començar aquesta carrera hauria respost alguna cosa una mica diferent del que ara diria si em proposen aquesta pregunta. Però, en aquest moment, sento començar a tenir clar que es tracta d’alguna cosa més que fer servir correctament les eines del llenguatge mentre viatges arreu del món coneixent gent important. El que ara identificaría com la gran utilitat del periodisme és la capacitat de donar llibertat a la nostra societat a partir d’un bé tan essencial com és la informació. Per aquest motiu, la tasca del periodista conté un alt grau de responsabilitat, està en les seves mans la capacitat d’interpretar la realitat que tots compartim de manera que sigui entenedora a ulls de qualsevol públic. Precisament, en això consisteix també aquesta professió, en eliminar, d’alguna manera, els desnivells socials per tal de permetre a qualsevol persona saber quin és el context que l’envolta en temps real, creant així una opinió en base a com li puguin afectar aquests esdeveniments. 

La UPF als Estats Units - Barcelona, 25 de Setembre de 2013

Un grup de quinze alumnes de la Pompeu Fabra acaben de començar les seves classes després de fer una estada de sis setmanes a Nord Amèrica. Els estudiants de comunicació, humanitats i polítiques han passat per ciutats tan reconegudes com Los Ángeles, San Francisco o Las Vegas, on han tengut l'oportunitat de compartir les seves classes corresponents a la seva carrera amb nous companys americans al mateix temps que practicaven l'anglès. Aquest programa, posat en marxa per l'Univeristat Pompeu Fabra, té com a objectiu estimular la transversalitat dels seus alumnes per tal d'ampliar la seva perspectiva a l'hora de posar en pràctica dels seus estudis.

Comentari:

En un primer moment, quan el professor ens va explicar què era el que havíem de fer, em vaig sentir un poc sorpresa, no sabia molt bé com podria aconseguir una notícia en una hora i allà on ens trobavem. Però, tot seguit, en surtir al carrer en grup, amb unes tres amigues, vaig veure que no era tan complicat observar el que passa al teu voltant i trobar alguna cosa que contar al món. Varem decidir cercar quatre notícies i després repartir-les, però una vegada varen aconseguir-les em semblava que encara podíem trobar alguna cosa millor. Per això, vaig decidir anar a fer una volta per la facultat a la recerca d'alguna història que ens pogués interessar a tots. Per sort, just en entrar a l'ascensor, em vaig trobar una noia de tercer a la qual no vaig dubtar en entrevistar. Em va contar la seva experiència als Estats Units i en què consistía aquest programa semblant a l'Erasmus. En definitiva, tot i que sigui una notícia dedicada especialment las estudiante de la pompeu, és també una bona manera de promocionar l'universitat i de mostrar el nivell dels seus estudiants gràcies a activitats com aquestes.