L'acadèmia de ball Urban celebrarà un espectacle solidari el proper 22 de desembre

Els ballarins de l'acadèmia amb més renom de Barcelona, La Urban Dance Factory, participaran en el IV Festival Solidari de Nadal el proper dia 22 de desembre. L'espectacle tendrà lloc a les cotxeres de Sants, on també varen actuar el mes d'octubre amb motiu de les “Festes d'Hostafrancs”, i l'entrada tendrà un preu de 2€, tot i que també es podrà veure l'espectacle donant una jugueta.

Un dels alumnes de l'acadèmia ens ha concedit una entrevista en la qual ens revela com el ball pot arribar a ser un art que mou masses. Miquel Anglada Girotto, un jove mallorquí que actualment viu a Barcelona, ha participat en competicions a nivell nacional on ha pogut “reconèixer tant el nivell de La Urban, com el de la Top Dance”, la seva antiga escola de ball que gaudeix de gran renom a l'illa.

Els espectacles de dansa són de cada vegada més freqüents en aquesta mena de celebracions, ja que atreuen tant al púbic jove interessat en activitats alternatives com a altres espectadors d'edat més elevada, els familiar dels ballarins. Així, a través d'aquesta mena “d'art col·lectiu” s'intenta promoure la solidaritat en unes dates tan assenyalades amb la intenció de recaptar diners pels més desfavorits.

P: Què és que més t'agrada de la urban? Trobes alguna diferència entre aquesta i la Top Dance?

R: La Urban m'agrada molt perquè té els millors professor sde Barcelona, és la més cèntrica i té una bona combinació d'horaris. La petita diferència és que és menys familiar, com gairebé tota la gent a Barcelona.

P: Com veus el teu futur professional com a ballarí a Barcelona?

R: Negre. Hi ha molt de nivell, però en el món del ball de Barcelona encara no em sento ningú, i veig molt difícil poder arribar a destacar com ho vagi fer a Mallorca. En uns anys em veig més en un grup del ballarí Chris Soler, com a integrant d'una companyia, però no com a professor.

P: Perquè recomanaries el ball?

R: El que m'agrada del ball és que és en equip, però a la vegada individual. Importa tant el que tu fas per tu mateix com el que fas pel grup en si mateix. És al mateix temps egoista i altruista (...) és donar i rebre. Et permet aprendre per tu mateix (...) però estant amb els altres aprens també, et corregeixen i corregeixes. És una mena d'art col·lectiu i individual. A part d'això és molt gratificant, sempre m'ha donat coses positives, és una via d'escapament (...) que sempre tens allà, amb la qual pots comptar.

P: Penses practicar algun altre tipus de ball? Alguna vegada t'ho has plantejat?

R: No, el meu estil és hip hop-bew style. És un hip hop contemporani que últimament ha anat agafant elements del jazz i es distingeix perquè el ritme deixa d'anar amb la base i, amb el New Style, es posen de moda cançons de tipus RnB, en que importa més les la lletra de la cançó, destaca l'estil líric.

• Comentari personal:

El que ens ha permès aquesta activitat és experimentar de primera mà el “tu a tu” del periodisme, la importància que té la proximitat tant amb el públic com amb el protagonista d'una notícia. M'ha sorprès satisfactòriament veure com, del que pràcticament semblava una conversa amb un amic, he pogut treure una notícia que, segons es miri, podria atreure l'atenció d'un cert públic.

Tot i això, cal tenir en compte que com més criteris acompleixi el fet que es conta, més ampli serà el sector de la població interessat. Però el meu cas trob que és un clar exemple de que, en periodisme, els temes que contacten directament amb la societat són aquells que automàticament passen a ser notícies (de més o menys rellevància).

A més, aquesta tasca ens vol demostrar com, de a qualsevol de les persones que tenim al nostre voltant, podem extreure fets nous o interessants. És important no subestimar la nostra capacitat per trobar fonts d'informació d'allà on sigui, ja que, en la nostra professió, aquesta és la nostra eina principal.   

L'element del periodisme indispensable

Una de les tasques indispensables en el periodisme és la verificació. Aquesta disciplina és l'essència que diferencia la tasca del periodista de qualsevol altre procés de recopilació d'informació. En primer lloc, es parla de la pèrdua del sentit de l'objectivitat, que queda totalment desvinculat de la figura del periodista per ser associat al mètode periodístic i en l'obtenció de la informació.

En segon lloc, per mitjà de la verificació el periodisme es relaciona amb procediments científics, ja que, avui dia, amb les noves tecnologies, les noticies són un material complex i difícil de controlar. Així, en un món en que el periodista esdevé un receptor de informació, més que un recol·lector, el que el públic realment espera d'ell és que li faci arribar noticies contrastades i fiables.

Tot i que no existeix res semblant a unes normes estandaritzades per a la verificació de dades, hi ha una sèrie de principis intel·lectuals de la verificació, entre els quals trobam alguns dels principis bàsics del periodisme, fet que ens demostra com d'imprescindible aquesta qualitat en la professió. Entre aquests trobam: no afegir res que no hi sigui en les dades inicials, no enganyar el lector, ser transparent, confiar en les teves pròpies investigacions i fer una professió d'humilitat.

Com veig el futur del periodisme?

Amb motiu de la lectura de La explosión del periodismo de Ignacio Ramonet, ens proposen a classe aquesta pregunta. Precisament, després d'haver llegit aquest llibre esperen de nosaltres una reacció de decepció i una mica d'incertesa, ja que aquesta és la sensació que semblen transmetre les complicades circumstàncies que s'imposen al periodisme. Però no. La nostra actitud no va cap a la via fàcil de l'acovardament, sinó que ens prenem amb ganes les pinzellades finals del llibre que ens ofereixen aquella esperança que portavem cercant pàgina rere pàgina.

En realitat, pot ser aquí es troba el quid de la qüestió. Pot ser el periodisme és una cursa contínua per arribar a la meta que ens doni la resposta a allò que noltros cercam, ja sigui una informació o un mitjà. Especialment en aquestes darreres dècades, el que sembla més necessari és trobar el nostre mitjà o, si més no, adaptar-nos al que se'ns ve imposant des de l'aparició de l'Internet. Així és, en aquesta cursa ens hem trobat amb una sèrie d'obstacles que no podem llevar d'enmig, que hem d'aprendre a botar i de cada vegada més alt.

El futur del periodisme s'enfronta a unes innovacions tecnològiques que creixen de manera exponencial i que ofereixen de cada dia més alternatives a la pràctica clàssica d'aquesta professió. Precisament, aquest element porta amb ell de la mà una altra amenaça, una conseqüència: la massiva participació del lector (sí, aquell que solia rebre informació sense cap mena de criteri més que la seva ideologia) en els mitjans gràcies a eines com les xarxes socials.

Des del meu punt de vista, el periodista no té adversaris amb els quals combatre, per dues simples raons. En primer lloc, res no li assegura que lluitar contre les noves tendències servirà d'alguna cosa, tot el contrari: en ser una professió basada en una relació de dos, el qui escriu i el qui llegeix, li convé més acostar-se a allà cap a on s'acosta el públic. I, en segon lloc, tampoc no existeix cap tecnologia (encara, esper) ni cap altra professió (o no-professió) que pugui reemplaçar la feina del vertader periodista. Sí, es tracta d'això, de ser "el vertader periodista", un poc com aquell que queda definit a El periodista universal, però sense arribar a ser Tintin. Ens hem de quedar amb les ganes de Randall, que creu que el periodisme compromès, seriós, que lluita per les causes justes, seguirà endavant; junt amb l'advertència de Ramonet, que ens fa esforçar-nos i competir per estar, de cada vegada, més "actualitzats".

Perquè vull ser periodista?

Ser periodista, al igual que totes les professions, requereix unes característiques concretes, que en alguns casos poden ser inherents a la persona i, en altres, es poden anar desenvolupant. En el meu cas, vaig triar aquests estudis essent conscient que complia alguns dels trets que el periodisme demana. Em considero una persona curiosa, interessada pel que passa al món, a la vegada que extravertida, una qualitat essencial a l'hora de relacionar-se amb el medi que ens envolta. També consider que em pot ser útil la meva persistència, ja que un periodista ha de lluitar fins al final per tal de trobar la informació que cerca. A més, una altra de les característiques més valorades en el periodisme és l'honestedad, amb la qual també em sento identificada. Finalment, també hi ha alguns aspectes que em caldria millorar o acabar de desenvolupar per tal de ser una bona periodista. Al llarg de la meva carrera esper convertir-me en una persona més valent i coratjosa, adquirir una bona base de cultura general, aprendre les eines del llenguatge per tal de ser el més precisa possible i adoptar una actitud més escèptica respecte a les fonts d'informació, les institucions i els organismes de poder. 

Així, una vegada assolits totes aquestes condicions, d'aquí a deu anys esper trobar-me fent feina a algun diari reconegut, a ser possible. M'agradaria haver treballat en diferents camps de la informació i trobar-me, per exemple, fent feina al diari "Le Monde" a París, escrivint reportatges amb una certa llicència literària. Per als meus reportatges, m'agradaria ser també l'encarregada de fer les fotografies, un camp en el qual em vull introduir. Finalment, m'imagino també  viatjant arreu del món per cobrir diferents informacions, aprenent coses noves cada dia en al mateix temps que desenvolupo la meva professió, una de les majors virtuds que, en la meva opinió, posseeix el periodisme.